La gent de la CUP-Amunt creiem que a Olesa de Montserrat tenim un problema d’ús excessiu del vehicle particular en els desplaçaments interns del municipi i que calen mesures per pacificar el trànsit i, en aquest sentit, sempre rebrem amb bons ulls propostes que, com en el cas de l’illa de vianants, treballen en aquest sentit. Més enllà d’aquesta consideració apriorística, donem suport a la situació d’aquesta illa de vianants. Si bé és cert que el nucli antic del municipi no és ni de bon tros la zona amb més necessitat em pacificació pel volum de trànsit que acumula, si que creiem que hi ha raons de sobres per apostar per aquesta illa de vianants, tal com està plantejada, com a primera experiència d’intervenció pública en aquest àmbit. El fet que és una zona de molt pas de vianants i amb una alta concentració de centres d’ensenyament, dos factors que tenen com a fet decisiu la combinació dels mateixos amb l’estretor dels carrers; a la vegada que és la zona de major interès històric i patrimonial del municipi.

És ben normal que els comerciants sigui escèptics vers els canvis, però creiem que haurien de prendre la mesura com una possibilitat de revitalitzar el barri i de potenciar-lo com a punt d’atracció social, cultural i, per què no, comercial. A aquesta reflexió hi hem d’afegir una contra, però. Si en el període d’un any es demostra que, ni el pas de vehicles per la zona ha disminuït de manera significativa, ni tampoc s’ha dinamitzat aquest espai “alliberat” del trànsit d’una manera diferent, la CUP-Amunt demanarà al govern la reconsideració de la zona.

Més enllà d’això, hem de fer la reflexió que, si bé es cert que algunes de les mesures que es plantejaran en un futur immediat en molts àmbits podran resultar incòmodes en un principi, es duran a terme per la recerca d’una millora col·lectiva imposada, malauradament -tan de bo ens hi haguéssim posat tots plegats abans!-, per la situació d’emergència econòmica, social i climàtica que vivim i que no podem pas defugir.

L’illa de vianants pot ser l’assaig de futures zones pacificades en situacions més transitades i més densament poblades. Aquestes actuacions, però, han d’anar acompanyades de campanyes actives de socialització de nous hàbits de mobilitat. La solució és menys vehicles per recuperar el carrer i que esdevingui un punt de trobada i relació les veïnes, i millorar la salut d’aquestes, tot eliminant els efectes perjudicials de la contaminació; però a la vegada ha de servir per reduir entre tots les emissions a tot arreu. La implantació de zones de pacificació del trànsit com l’illa de vianants no pot ser un pretext per simplement desviar el trànsit a nous eixos viaris exteriors construïts sobre la destrucció de les poques zones no asfaltades que ens resten al terme. Totes les actuacions han d’atendre a criteris de sostenibilitat global. Hem de de reduir les emissions tot preservant el nostre entorn natural. Hem de fer un centre més habitable i un entorn més sostenible.