Olesa, en comparació amb altres pobles del voltant com Abrera o Martorell, té poca capacitat per generar llocs de treball, així com poques empreses que nodreixin el pressupost municipal.

Algunes dades generals d'Olesa:

• Taxa d'atur a Octubre de 2019: 11,7% (Font: Consell Comarcal Baix Llobregat)
• Més d'un 55% de les persones olesanes es veuen obligades a desplaçar-se a altres pobles per treballar (Dades cens 2011).
• Més de 33 naus desocupades, més de 16 solars industrials en venda o lloguer, alguns es podrien reconvertir en usos agraris a causa de les seves característiques presents tal com hem al·legat al POUM. (Font: Cercador immobiliari de l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) de naus i solars)

Si aconseguim reactivar els polígons industrials de la nostra vila, si fem una aposta pel cooperativisme i l'economia social i solidària, si venen empreses, necessitarem també unes ordenances fiscals redistributives per tal que una part dels beneficis econòmics d'aquestes reverteixin socialment i ambientalment al municipi i també al seu pressupost.

Per al 2020 Olesa de Montserrat compta amb un pressupost màxim per despeses de 22.027.667 euros. Hi ha un petit increment del 3,56% respecte al pressupost del 2019 degut, en part, a les ordenances fiscals aprovades el mes d'Octubre pel Bloc Olesà, JxCAT i la mateixa CUP, unes ordenances fiscals amb voluntat de redistribuir la riquesa.

Tot seguit analitzarem el pressupost 2020 de la nostra vila. Un 39,62% d'aquest, està destinat a despeses de Personal (al capítol 1), aquest capítol deixa un petit marge d'uns 83.000 euros per poder afrontar un augment de personal fix en alguna o algunes de les àrees que ho necessitin, ja que el capítol 1, per llei, no pot suposar més d'un 40% del pressupost total de l'Ajuntament. Tot i això, aquesta llei la podríem esquivar fent municipalitzacions de serveis a través de la creació d'organismes autònoms locals o societats mercantils 100% públiques (Mitjà propi personificat), que tindrien personalitat jurídica, pressupost i catàleg de llocs de treball propi i autonomia de gestió.

La partida amb el pes més gran, un 45,12% del pressupost, 9.939.143 euros, és la de despeses en béns corrents i serveis, com podrien ser arrendaments (lloguers), cànons, reparacions, manteniments i conservació, materials d'oficina, subministraments (energia, aigua, vestuari, comunicacions..), despeses diverses o despeses que es destinen al treball o als estudis que realitzen altres empreses per l'Ajuntament. Totes aquestes despeses es tramiten mitjançant la contractació o compra pública, per això des que la CUP hem entrat al consistori, hem ressaltat la importància de revisar i canviar el tipus de contractació que actualment du a terme el govern, ja que una bona part d'aquests diners van a parar a mans de multinacionals.

Hem de transformar la contractació pública en una eina per generar un impacte social i ambiental transformador, amb clàusules socials, mediambientals, laborals i feministes. Aquest seguit de polítiques sostenibles pel que fa a l'execució del pressupost 2020 d'Olesa, s'han de fer a través de la llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. Mitjançant aquesta llei, amb voluntat política i tècnica, podem trencar amb el punt de vista economicista de la contractació pública, basat només en el preu, per donar-li una perspectiva social, mediambiental, de gènere i de respecte als drets laborals, i utilitzar-la com a eina de progrés social per posar la vida al centre.

De moment, trobem una falta de voluntat transformadora per part del govern, esperem que canviïn d'opinió i apostin per revertir la seva política de contractació actual. Tot i que ells tenen els mitjans, des de la CUP ja estem treballant per ajudar al consistori a assolir-ho, com a exemple, a banda d'autoformar-nos, hem proposat formacions per a tècnics i polítics en aquests aspectes, així com hem proposat adoptar la campanya «Consum Estratègic» de l'ANC –prioritzant les cooperatives i l'economia social i solidària (ESS)– i aplicar-la a les despeses municipals. Perquè no sols hem de canviar el nostre consum individual, també hem d'exigir que les administracions públiques ho facin.

Del pressupost ens queda 1.000.000 i escaig destinat a inversions, moltes de les quals ja tenen regidories que les necessiten, fent més minsa la direcció o la priorització que podríem fer com a CUP. D'aquí, 200.000 euros van a parar als pressupostos participatius, xifra que de mica en mica s'haurà d'anar incrementant, així com d'iniciar processos participatius o consultes populars sobre part d'aquest milió d'inversions, per decidir quins àmbits o actuacions prioritza el poble olesà. Per preguntar per exemple si vol acabar les obres de l'escorxador, si creu que s'han de destinar a cal Puigjaner o, per contra, invertir en la construcció d'un gimnàs municipal, acabar altres obres començades o prioritzar més serveis per a les classes populars. Bàsicament, es tracta d'estendre la democràcia més enllà del vot cada 4 anys, per avançar cap a la democràcia directa.

En aquest pressupost teníem poca capacitat per prioritzar quins tipus d'inversions voldríem, hi ha pocs diners disponibles. Ens falta temps per veure com evoluciona i com s'executa el pressupost durant un any sencer (i quines partides queden pendents per executar, és a dir, les coses que tot i estar previstes, al final d'any no s'acaben fent). Trobem errònia la contractació pública que du a terme el govern, ja que no aplica les clàusules socials i ambientals que permet la llei. De mica en mica hem d'anar canviant les futures licitacions i contractes. La manera com s'executa el pressupost té un pes molt important, i per això aquest any 2020 seguirem col·laborant per tal que s'apliquin aquests canvis que demanem i que demanen a nivell nacional entitats transversals com l'ANC. Per altra banda, hi ha algunes coses positives com l'increment de partides que trobem necessàries com Benestar Social.

Per tot el que s'ha exposat, la CUP–Alternativa Municipalista d'Olesa hem optat per l'Abstenció als Pressupostos 2020, un No a aquests hauria suposat la prorrogació del pressupost 2019 però, sense comptar amb la partida d'inversions (el milió i escaig d'euros), i un Si, tampoc el podíem donar a causa de les nostres diferències respecte a l'execució i la participació.