Segons el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, les projeccions climàtiques, les tendències en el canvi d’usos del sòl i els diversos càlculs efectuats corroboren una reducció de la quantitat d’aigua i un increment de la seva variabilitat temporal (magnitud i freqüència de sequeres i riuades) en els propers anys. Segons l’ACA, aquestes projeccions s’expliquen en part pel propi clima mediterrani català, caracteritzat per un règim pluviomètric altament irregular i amb una variabilitat interanual elevada, que provoca una alta vulnerabilitat als episodis de sequera; i, en part, per la creixent pressió sobre els recursos hídrics vinculada als patrons de consum, a l’eficiència insuficient en l’explotació i distribució dels recursos hídrics, i en la manca d’implantació de mesures eficients i generalitzades d’estalvi d’aigua.

Els processos d’adaptació hídrica al canvi climàtic s’han de basar en el control i, si és possible, en la reducció de la demanda, sempre amb la finalitat de garantir l’abastament, els usos i els serveis ecosistèmics del cicle de l’aigua. Amb la finalitat de desenvolupar aquesta gestió de la demanda, també anomenada “gestió integral dels recursos hídrics”, als darrers anys han anat irrompent als municipis noves tecnologies d’aprofitament descentralitzat de recursos hídrics, com la recollida d’aigües pluvials i la reutilització d’aigües grises. L’aprofitament alternatiu d’aigües ajudaria a rebaixar la pressió extractiva sobre el riu, reduir la quantitat d’aigua requerida de les fonts convencionals i proporcionar més robustesa al sistema de subministrament d’aigua.

Segons dades de la Comunitat Minera Olesana, l’any 2019 el consum domèstic d’agua va representar el 30,85% del total d’aigua subministrada a xarxa, i va ser equivalent a un consum de 106 l/hab/dia. No obstant, si tenim en compte tots els usos (industrial, comercial, públic i agrícola, entre d’altres), la xifra augmenta fins a 155,4 l/hab/dia. Tot i que, en comparació amb el context territorial, les dades de consum domèstic municipals són moderadament bones, cal tenir en compte que aquestes es donen sense la implantació de cap tecnologia d’estalvi d’aigua i, per tant, hi ha raons per pensar que hi ha marge de millora. Al municipi de Sant Cugat, la implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües ha suposat, de l’any 2002 a l’any 2018, una reducció del consum domèstic propera al 30%.

Durant els darrers anys, altres municipis com Sabadell, Ripollet, Igualada, Granollers, Castellbisbal o Collbató, entre molts d’altres, han aprovat ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua per regular la implantació de tecnologies d’estalvi d’aigua. A més, Olesa de Montserrat està adherida a la Xarxa de municipis cap a la sostenibilitat, organisme pioner en la divulgació de l’estalvi municipal d’aigua a Catalunya que ha elaborat,  a través del Grup de Treball Gestió de Recursos Hídrics, juntament amb la Diputació de Barcelona, un model d’ordenança municipal tipus sobre l’estalvi d’aigua que es troba a disposició de tots els ens locals.

Així doncs,

Atès que l’article 28 de la Llei de Bases del Règim Local faculta els municipis per realitzar activitats complementàries de les pròpies de l’administració estatal i autonòmica, entre les quals es pot considerar la protecció del medi ambient, i que això inclou les polítiques d’estalvi d’aigua,

Atès que la Nova Cultura de l’Aigua, emmarcada en els principis de la Directiva Marc de l’Aigua, aposta pel principi d’eficiència, centrant la gestió en la reducció de la demanda i en l’ús racional dels recursos hídrics,

Atès que Olesa de Montserrat ha de treballar per a adaptar progressivament la ciutat als impactes del canvi climàtic i, concretament, a l’estrés hídric,

Atès que considerem que la implantació i regulació en la instal·lació de tecnologies descentralitzades d’estalvi d’aigua a través de l’elaboració d’una ordenança municipal d’estalvi d’aigua és un full de ruta recomanable per a adaptar Olesa de Montserrat a una nova etapa en la gestió integral del cicle de l’aigua, en la racionalització i eficiència en l’ús dels recursos hídrics, i als efectes del canvi climàtic,

Proposem:

1. La constitució d’un grup de treball dins la Comissió Informativa d’Urbanisme i Espais Públics que s’encarregui d’elaborar una proposta d’Ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua.
2. Traslladar aquests acords a la Comunitat Minera Olesana SCCL, a la Xarxa de municipis cap a la Sostenibilitat, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Generalitat de Catalunya.